Aigua virtual

L'aigua virtual (també coneguda com a aigua oculta) es refereix, en el context del comerç, a l'aigua que es fa servir en la producció d'un bé o un servei. Per exemple cal uns 1.300 metres cúbics d'aigua per produir una tona de blat. Aquest volum d'aigua pot augmentar o disminuir segons les condicions agrícoles i climàtiques. Hoekstra i Chapagain van definir el contingut d'aigua virtual d'un producte com "el volum d'aigua dolça usat per produir el producte, mesurat al lloc on realment es fa el producte".^[1] Es refereix a la suma d'aigua que es fa servir en els diversos passos de la cadena productiva. Tanmateix el càlcul de l'aigua virtual té certes limitacions i errors.

El professor John Anthony Allan del King’s College London i la School of Oriental and African Studies va ser el creador del concepte d'aigua virtual,^[2] i per això va rebre el 2008 el premi Stockholm Water.^[3] Segons els que van concedir aquest premi el concepte d'aigua virtual explica que estats com els Estats Units, Argentina i Brasil ‘exporten' milers de milions de litres d'aigua cada any, mentre altres com Japó, Egipte i Itàlia n'‘importen' milers de milions, el concepte d'aigua virtual obre la porta a usos més productius de l'aigua